La psicomotricitat

Sala de psicomotricitat

Tots hem sentit parlar alguna vegada de la psicomotricitat i segurament ens haurem demanat quin significat té. Dons és un procés d'ajuda que acompanya al nen durant la seva maduració, li permet viure experiències des del moviment i la realització amb els altres així com la comunicació. També se centra a conèixer el nen/a a partir de la seva activitat motriu atenent aspectes afectius, motrius i cognitius.

Com es pot intuir, l'acció adquireix una gran importància perquè a partir d'aquesta, s'aprèn a controlar el cos i acte seguit a transformar l'entorn a través de l'acció. Per tant, l'acció està carregada de simbologia i representa la unió entre el cos i la ment. Però com deia Piaget, abans d'arribar a aquest nivell de simbolització, l'infant ha de superar diverses fases.

1. Joc imitatiu en mirall (Des del naixement): El nadó imita a la mare de manera innata. Aquesta imitació té     una funció evolutiva.

2. Joc d'imitació diferida (18 mesos aprox.): Es produeix a partir de quan l'infant sigui capaç de tenir present un objecte/persona sense que aquest estigui davant seu. En aquest cas, realitzarà accions que ha vist anteriorment.

3. Joc simbòlic (2 anys aprox.): Es produeix quan l'infant té presents dues representacions d'objectes diferents i és capaç de captar les diferències i semblances d'ambdues. Per exemple: té un mòdul de psico i l'empra com si fos un cotxe.

4. Joc de rols: Fa representacions de personatges diferents a qui són ells mateixos.

Tot i això, podem dir que la pràctica psicomotriu es pot començar a implementar des de ben petits per poder desenvolupar la seva expressivitat motriu, ja que entre els 10-30 mesos de vida, l'infant pot començar a reconèixer-se a si mateix i més tard formar la seva pròpia identitat. Més endavant, a partir dels 30 mesos, el nin/a començarà a ,manifestar totes les seves habilitats fins que als 6-7 anys començarà a descentrar-se i ser més independent. Per acabar, no podem deixar de banda el paper de l'educador, que ha de respectar en tot moment la diversitat de cada infant i formar-se en els aspectes personal (per poder establir una relació tònic-emocional adequada), teòric (per donar sentit a les accions del nin/a) i pràctic (per donar significat a la teoria).

Font: La psicomotricidad en la escuela: Una práctica preventiva educativa